Berta Ruiz: «Ser actriu és com un joc, per poder viure moltes vides en una» Barnafotopress.com
Text i Fotografíes – Albert Roca.
En el seu primer paper en l’audiovisual, l’actriu Berta Ruiz, està brillant amb llum propia a la serie «Jo mai mai», en la seva tercera temporada -que emet 3Cat-, precisament amb un personatge polèmicc, la «Blau» , que està donant molt de joc. Per la Berta aquest personatge, molt allunyat d’ella mateixa, ha estat tot un repte que li ha donat molta fortalesa per encarar molts i molts altres personatges.
Com et sents com actriu?
Em fa sentir plena. El que més m’agrada és dedicar-me a explicar històries i posar-me en la pell d’altres persones que no són com jo mateixa. És com un joc per poder viure moltes vides en una. Jo tinc una vida, però quan hi ha un rodatge d’un mes i mig, represento la vida d’un altre personatge. Sento aleshores que la vida és més divertida.
Havies seguit la sèrie en les altres temporades?
Sí, sobretot perquè hi havia amics i amigues meves que sortien a la sèrie i havia coincidit amb ells estudiant interpretació. De la primera temporada coneixia el Biel, de la segona, la Júlia i l’Adria. Al marge d’això, com que són persones de la mateixa edat que la meva sempre és útil veure els projectes que fem tots, per a preparar-te.
En quins aspectes et veus reflectida a la sèrie?
Sobretot en diferents històries, i en aquesta temporada les pors. Al cap i a la fi som humans i tenim sentiments i emocions, dels quals tots hem passat en algun moment. I això succeeix més en uns personatges que altres, segons el que hagis viscut.
El teu personatge és una mica polèmic, oi?
Precisament per això ha estat molt interessant de treballar, perquè no m’assemblo en absolut amb ella. La fortalesa, la jerarquia que té respecte a els altres. No em sento gens identificada. Tanmateix, en el moment de preparar el personatge vaig entendre moltes coses, com per exemple la por de sentir-te inferior a l’altre. Hi ha un altre tema que surt a la sèrie i és el racisme. Em va costar una mica ja que no entenia el motiu de per què hi ha gent que discrimina els altres, només pel seu lloc orígen o la seva família.
¿Ha estat un repte per tu aquest personatge?
És clar que sí. Com a actriu sé que em tocarà interpretar personatges amb els quals no empatitzo, però que he d’entendre, ja que tots tenen una motivació.
El fet que el teu personatge sigui filla de mare soltera, li condiciona per la seva manera de ser?
Sí. Ella només creix amb una figura maternal, segurament des que ha nascut. Jo partia de la seva edat actual, els disset anys, però vaig voler imaginar els motius d’haver crescut amb només una figura maternal, sense la referència d’un pare. El principal focus de l’educació a la seva família ha estat només la seva mare.
I com se sent a les colònies?
No ho gaudeix gaire, i veu que tots s’ho están passant millor que ella. La seva por és de sentir-se validada per una figura masculina. Quan sigui més gran, segurament s’adonarà més compte de la validació per part dels homes i que és també necessaria. Per tot això se sent exclosa del grup, perque viuen en una realitat molt allunyada de la seva. Pateix molt.
I també té el problema de la superioritat…
A classe hem teballat molt el tema de les jerarquies. Blau és una persona que sempre s’ha sentit en un esglaó superior, del 9 o el 10, fent que les altres persones es posicionin molt per sota. Es mou per númros. Al principi vol anar de noia dura, i tot això se li gira tot en contra.
Les colònies lo poden ajudar a canviar?
Ho parlàvem amb els directors. Una persona que ha sigut racista durant disset anys no pot canviar d’opinió per anar a unes colònies. Seria molt irreal, però el que pot passar és que després pugui adonar-se del seu error. I en el meu cas, en els diferents capítols es veurà una evolució.
Així doncs, l’ambient que es viu a les colònies és un gran aprenentatge?
La Blau entra a les colònies d’una manera i sortirà igual, però haurà tingut un aprenentatge que li pot ajudar a canviar.
Com t’has fet teu el personatge?
M’han ajudat molt totes les tècniques que he après en els estudis de teatre, amb els punts d’inflexió, els antecedents. Per diferent que sigui un personatge de tu, com a actors ens encarreguem de mostrar una història amb el nostra cos. Els directors ajuden a extreure el que ells volen.
Després d’aquesta experiència t’ha donat molta força per interpretar altres personatges?
He après molt en aquest rodatge. Fins ara només havia fet una mica de teatre, però al poder defensar un personatge m’ha donat molta confiança. Quan veus que el teu personatge ha encaixat, involuntàriament m’ha fet créixer com a persona i com a actriu.
Quins altres personatges de la sèrie t’hagués agradat interpretar?
La Judit, perquè té un misteri a dins, i la Mai, que té molta trama adulta.
Vas aprendre dels adults, que ja tenen una gran trajectòria?
L’experiència fa la saviesa, i evidentment qui ha treballat més en sap més. El que passa és que jo no coincidia gaire amb els adults, ja que vam treballar en unitats diferents. Els més joves rodàvem en una unitat i els adults en un altre. Amb qui vaig compartir escena va ser amb la Mireia Aixalà i la que interpreta a la meva mare, la Núria Prims. El que vaig fer va ser observar atentament la seva manera d’actuar. La Núria em va donar molts consells tècnics sobre com actuar davant la càmera.
Tens algun referent en particular?
Les actrius Emma Stone i Meryl Streep, per la seva capacitat d’interpretar personatges tan diferents.
Parlant de pors, com a la sèrie. De què tens por?
Què m’encasellin com la dolenta. Això em fa una mica de por. Puc fer de dolenta però també personatges d’altres registres, en drama, comèdia. En aquests moments tinc ganes d’experimentar situacions amb els personatges sigui el cinema, el teatre o la televisió. Ho vull provar tot.
Acaba la frase… jo mai mai…
Em cansaria d’actuar
